tytulna

25 anys d’amistat entre Espanya i Ucraïna

En español.

Es compleixen 25 anys del restabliment de relacions entre Ucraïna i Espanya. Deia el Ministre d’Exteriors d’Espanya, Francisco Fernández Ordóñez, en 1992: “Veiem amb el màxim de simpatia el retorn d’Ucraïna a Europa”.

El 30 de gener de 1992, els ministres d’Exteriors del Regne d’Espanya i Ucraïna, Francisco Fernández Ordóñez i Anatoliy Zlenko, van signar un comunicat conjunt sobre l’establiment de relacions diplomàtiques entre els dos països.

Esp25

Abans de 1991, Ucraïna no era una desconeguda per als espanyols. Però políticament, se’l va veure com particular després del referèndum de l’1 de desembre, en el qual més del 92% dels votants van recolzar la independència, guanyant àmpliament aquesta opció en cadascuna de les províncies de la república soviètica (també a Crimea).

f1

A la imatge, el diari ABC, del 3 de desembre de 1991, treu la foto del president electe Leonid Kravchuk informant sobre que els EUA es feliciten per la independència d’Ucraïna i que Polònia, Canadà i Suècia són les primeres nacions en reconèixer Ucraïna com a Estat sobirà i independent.

A principis de gener de 1992, el president del Govern, Felipe González, va insistir davant els ambaixadors espanyols que les prioritats d’Espanya a l’Est d’Europa són Rússia, Ucraïna i Romania. L’establiment formal de relacions diplomàtiques era només una qüestió d’agenda dels dos ministres i va succeir el 30 de gener d’aquest any, a Paraga.

f2
Aquesta “prioritat” feia referència, entre d’altres, en procedir a l’obertura d’ambaixades, havent davant un panorama de dues desenes de nous països.

Uns dies després de l’establiment de les relacions diplomàtiques, a Kíev es van desplaçar alts càrrecs del MAE espanyol per preparar l’obertura d’una ambaixada. Així, al gener de 1992, a la capital ucraïnesa va començar a funcionar la primera representació diplomàtica permanent que Espanya establia en una república exsoviètica (a la imatge, a l’esquerra).

f3L’ambaixada d’Ucraïna a Espanya va ser oberta al juny de 1995. Primer, s’establia en una oficina en ple centre de Madrid (llavors a càrrec de Oleksandr Hnedykh) i després, ja amb el primer ambaixador nomenat Oleksandr Taranenko, Ucraïna va adquirir un edifici per a establir la seua ambaixada i consolat (a la imatge, a la dreta). Més tard, la presència diplomàtica a Ucraïna va ser ampliada amb l’obertura del Consolat General a Barcelona i el Consolat a Màlaga, i això és una cosa amb la que hi ha que continuar…

f4A la imatge, el futbolista Yevheniy Konoplianka des de la finestra del consolat d’Ucraïna a Màlaga.

Tal dia com avui són especialment remarcables les paraules que el ministre Fernández Odóñez va dir durant la seua visita a Kíev, a l’abril de 1992: “Espanya considera Ucraïna clau per a l’estabilitat d’Europa i volem mantindre relacions de primer nivell. Veiem amb el màxim de simpatia el retorn d’Ucraïna a Europa … Ucraïna, país plenament europeu, té ple dret a seguir el seu propi camí. Vull assegurar la cooperació, la solidaritat i el suport d’Espanya en aquesta tasca tan difícil com exaltant de recuperació de la identitat ucraïnesa “.

f5

Durant aquesta visita Ucraïna va aconseguir una línia de crèdit de 250 milions de dòlars per a l’adquisició de béns espanyols.

Començant per 1994, l’Escola diplomàtica del MAE espanyol va rebre com becats per cursar els seus estudis a mitja desena de diplomàtics ucraïnesos. Tres d’ells –Viacheslav Baranov, Oleg Vlasenko i Oleksandr Khrypunov– després van ser nomenats càrrecs representatius d’Ucraïna a Espanya.

f6

A la imatge, Oleg Vlasenko (encarregat d’Ucraïna a Espanya el 2004-2006 i actual cap del Consolat d’Ucraïna a Màlaga) rebent de mans dels reis d’Espanya el diploma de l’Escola diplomàtica espanyola, el 1996.

El rei Joan Carles ja havia convidat a Madrid en visita oficial al president Leonid Kravchuk tan aviat 1992. No obstant això, el primer i fins ara únic president d’Ucraïna a visitar oficialment Espanya va ser Leonid Kutxma, al novembre de 1996.

Durant aquesta visita d’Estat es van signar cinc importants acords bilaterals. A nivell polític destaca el Tractat d’Amistat i Cooperació entre el Regne d’Espanya i d’Ucraïna (l’aplicació pràctica del qual es pot analitzar a banda i plantejar preguntes). Per als ciutadans dels dos països és important el Conveni en matèria de Seguretat Social (tot i que a dia d’avui un nou acord en aquesta matèria espera ser signat).

f7

Llavors, els caps dels dos estats es van intercanviar generosament condecoracions estatals. Com es veu en la imatge, el president Kutxma va condecorar al rei Joan Carles de Borbó amb el collar (primer grau) de l’Ordre de Yaroslav el Savi. Amb la mateixa condecoració (per aquell temps la més alta d’Ucraïna) va ser premiada també la reina Sofia de Grècia.

Per la part espanyola, el govern va decretar i el rei va envestir a Leonid Kutxma amb el collar de l’Ordre al Mèrit Civils i la seua dona, Liudmyla de Kutxma, va rebre la Banda de Dama d’aquesta mateixa ordre. Encara més: amb la Gran Creu de l’Ordre al Mèrit Civil van ser condecorats també el ministre d’Exteriors, Hennadiy Udovenko, i el llavors cap de l’administració del president d’Ucraïna, Dmitro Tabachnyk.

A Madrid va començar també va començar la integració atlàntica d’Ucraïna.

f8

En 1997, el president Kutxma va signar la Carta sobre el Partenariat Específic entre Ucraïna i l’OTAN entre dos espanyols: el president José María Aznar i el secretari general de l’OTAN Javier Solana.

Des del 2005, està nomenat com a cònsol honorari d’Ucraïna a València (únic a Espanya) l’il·lustre jurista valencià Luis Miguel Romero Villafranca. A la imatge, amb el president d’Ucraïna Víctor Iúsxenko.

f9

El 2007, el llavors ministre d’Exteriors d’Ucraïna Arseniy Iatseniuk, visitant Espanya, va agrair la Proposició no de Llei del Congrés dels Diputats que commemora les víctimes del Holodomor. Aquests successos en l’Ucraïna soviètica de 1932-33 són reconeguts com a genocidi contra els ucraïnesos per les comunitats autònomes País Basc, Catalunya i Illes Balears, així com per alguns municipis, en el que entre d’altres va treballar el llavors Cònsol General d’Ucraïna a Barcelona, Yuriy Klymenko, juntament amb les associacions d’ucraïnesos.

En la història de les relacions diplomàtiques dels dos països, la condecoració d’un polític ucraïnès per Espanya es va repetir el 2010, amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Al març d’aquest any, l’ambaixador espanyol a Kíev va lliurar a Petró Poroshenko la Gran Creu de l’Ordre al Mèrit Civil, en reconeixement de rellevants esforços al desenvolupament de les relacions entre Espanya i Ucraïna.

f10

Com a ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Petró Poroshenko va visitar Espanya al gener de 2010. La seua primera visita oficial a Madrid i trobada amb els reis va ser el 2005, quan ell era secretari del Consell de Seguretat i Defensa Nacional d’Ucraïna.

Poc després de la visita de Poroshenko-ministre, la relació de convenis bilaterals entre Espanya i Ucraïna va ser enriquida per l’Acord sobre el reconeixement recíproc i el bescanvi dels permisos de conducció, una cosa molt anhelat per la Federació d’associacions ucraïneses d’Espanya. Per comparar, els russos a Espanya segueixen esperant la possibilitat d’aquest dret …

En tots aquests anys, Ucraïna va ser visitada per presidents del legislatiu espanyol, ministres i alts càrrecs. Encara tot i que no va arribar a haver-hi cap visita oficial de Cap d’Estat o Cap de Govern espanyol a Ucraïna, els prínceps Felip i Leticia (reis des de l’any 2014) van encapçalar a Kíev els suports a la selecció espanyola a la final de l’Eurocopa 2012 i, amb ells, el president Mariano Rajoy.

f11El 13 de desembre de 2014, els parlamentaris espanyols van donar simbòlica mostra del seu suport a Ucraïna, segons ha informat la premsa. Aquest dia, l’ambaixador d’Ucraïna Serhíi Pohoreltsev va visitar el Congrés dels Diputats. A l’avís que a la tribuna dels diputats es troba l’ambaixador ucraïnès, els diputats van respondre amb una llarga ovació … Uns dies abans, l’entrevista de Serhíi Pohoreltsev sobre la invasió de Crimea va omplir el prime time de Televisió Espanyola.

A instància de l’ambaixada d’Ucraïna, al setembre de 2014, Espanya va enviar a Kíev un avió amb dues tones d’ajuda a les Forces Armades d’Ucraïna: 300 cascs i 500 armilles antifragments.

f12

La visita a Kíev del cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel García-Margallo, va ser batejada per One Magazine com “el viatge que demostra que Espanya dóna suport Ucraïna”. En el marc de mateix, el ministre va participar en una edició més del fòrum empresarial hispà-ucraïnès.

f13

A la foto, els ministres García-Margallo i Klimkin.

Altres detalls de les relacions bilaterals consten a la pàgina web de l’ambaixada ucraïnesa a Madrid.

Aniversaris anteriors de l’establiment de relacions diplomàtiques també van ser ocasió per a un treball acadèmic i cívic sobre els temes del seu estat i desenvolupament: pel 15è aniversari, es van reunir a Barcelona experts del grup “Ucraïna-Espanya” que va elaborar una sèrie de recomanacions; per al 20è aniversari, el INCIPE espanyol i el Razumkov Center ucraïnès van celebrar a Madrid la jornada “Diàleg estratègic Hispano-Ucraïnès” del que hi ha materials editats.

A més d’un “fluid diàleg polític”, com diu la fitxa oficial sobre Ucraïna elaborada pel MAE espanyol, “l’aspecte humanitari de la relació ve enfortit amb els programes d’associacions espanyoles per acollir xiquets ucraïnesos en famílies espanyoles durant el període de vacances escolars i la presència d’una important colònia de ciutadans ucraïnesos a Espanya, que ha contribuït al desenvolupament del nostre país i que està plenament integrada en la nostra societat“.

f14

A la imatge, del 2006, el president de la Federació d’associacions de ucraïnesos a Espanya, Mykhaylo Petrunyak, amb Mariano Rajoy.

Amb tot, en diferents províncies espanyoles hi ha una desena de carrers d’Ucraïna. El 2006 a Esplugues de Llobregat (Barcelona) es va inaugurar una placa commemorativa de l’accident de Txernòbil. Pel 200 aniversari del poeta màxim ucraïnès Tares Xevtxenko, en 2014, la comunitat ucraïnesa va donar a Alcalá d’Henares -pàtria de Cervantes- 47 arbres de cirerer (un per any de vida del poeta) per a un jardí amb placa en honor a aquest referent de les lletres ucraïneses.

f15

A la imatge, el Cònsol General d’Ucraïna i l’alcalde de Torrevella Eduardo Dolón, inaugurant un carrer d’Ucraïna el 2013.

Pel 400 aniversari de la mort de Miguel de Cervantes, per iniciativa del col·lectiu de la Universitat de València “Acció UV-Ucraïna” i el suport de l’Associació de hispanistes d’Ucraïna, a la Reserva historico-cultural de l’Estat ucraïnès a Nahuievychi va ser instal·lada una placa en relleu de Miguel de Cervantes (amb fons públics ucraïnesos).

f16

A la imatge, inaugurant aquesta placa (bronze) a l’agost de 2016, el diputat nacional Bohdan Matkivskiy, la directora de la reserva Oresta Rezekulova, el ministre de Cultura Yevhen Nyshchuk i Andriy Yakubuv (de la Universitat de València).

Per continuar amb la construcció de l’amistat hispano-ucraïnesa també ens pot animar el poema amb el qual el literat Ivan Franko va descriure Espanya als ucraïnesos el 1882:

Finalment, destacar el simbolisme de que, el 24 d’agost de 2016, la desfilada de la festa nacional ucraïnesa la van veure junts a Kíev l’ambaixador d’Espanya a Ucraïna, Gerardo Àngel Bugallo Ottone, i l’ambaixador d’Ucraïna a Espanya, Anatoliy Scherba.

14589796_347490382267960_3394605019951879161_o

I aquestes, són  mirades al futur de les relacions.

De la nostra publicación en ucraïnès Іспанський вектор України: 25 років дружби.